Article Blodg de Met Barran Colette Planas Transparent Maïté Barcons Reniu Caminades

http://metbarran.canalblog.com/

Samedi 30 décembre 2017, par André Robèr // La presse en parle

Si alguns ho podien témer, no ha arribat encara l’hora de deixar caure la cortina sobre l’escenari de l’activitat literària en català a Catalunya nord. I amb serenitat poden col·locar l’esclop a la vora de la xemeneia i passar-se una bona nit, el vint-i-cinc de desembre, a la matinada, després del cant dels galls si l’autoritzen les noves convivències, trobareu l’esclop metamorfosat en biblioteca amb com a preciositats les darreres obres publicades per la Coleta Planas i la Maïté Barcons Reniu. Ambdues publicades a K’A, una editorial instal·lada de fa uns quants anys a Illa de Tet i que, per primera vegada, dóna a la impremta obres escrites en català, tot i que s’ha de precisar que l’una surt amb edició bilingüe català-francès (sense poder distingir l’origen idiomàtic). Però aquí és decantar-se ja vers una crítica carregosa i injusta quan es tracta de regals per lectors de nadal. Els motius de satisfacció, al contrari, no són pocs. El fet que un editor, André Robèr manifesta una audàcia a cultivar la llengua catalana i a portar-la a un públic que potser en reclama més que el que es diu al barri dels Cassandre. Una literatura no es redueix a afers lingüístics o d’història en prosa. Coleta Planas i Maïté Barcons tenen llurs públics que sols "un fred que pela" pot dissuadir d’anar a la presentació dels llurs opus novells en llibreria. Coleta Planas com Maïté Barcons Reniu són recidivistes de la poesia i d’una escriptura que no s’acontenta en expressar-se sinó que també treball en serio la o les formes a través les quals ens comuniquen sensacions, visions, estats d’ànima, patiments, plaers com la seva inclinació a la introspecció o a la irracionalitat, amb modalitats emocionals, o més retingudes o més descriptives. Si Coleta Planas amb "Transparent" (més distanciada i tanmateix contemplativa, lírica) i Maîté Barcons Reniu amb "Caminades" (més instantània, de fet més sensualista) ens diuen molt d’allò (origín, experiència i cultura, costums i idearis) què els hi mou i rebolca el cor, el cos i la memòria. No sé si s’hauria de dir, l’una amb més d’intel·lectualitat, o de profunditat, l’altra amb més espontaneïtat i frivolitat, es donen a l’escriptura amb una mataixa sinceritat i un desig equivalent de trobar dins aquesta escriptura de joc, d’anàlisi, d’enriquiment un mirall propi, calidòscopic. Ho fan amb una llengua que s’estalvia els caragols d’una sofisticació tan clàssica com de moda, amb normes o sense. Confessen amb mestrança (el llur estil ho atrapa i desplega) amb lèxic, metàfora o hiperrealisme, una estreta i càlida relació a un territori precís, a la seva geografia mar i muntanya (llocs, imatges i característiques no hi falten) que, en veure la sublimació que en fan, ens obligaria a situar-les potser en la "geopoètique", aquesta ramificació iniciada i conreada pel poeta Kenneth White. Aquesta relació (lligam o arrelament corregiran alguns lectors sobtats) l’autora de "Caminades" (el Vallespir, molt present) ho diu explícitament amb "país poesia dins meu", i la de "Transparent" amb "el crit de la terra" (la del Conflent i més enllà) resulta ennoblida per l’emancipació dels tòpics i tropismes (El Canigó com la festa de Sant-Joan) amb què es clava a terra o es caricatura una voluntat poètica local d’Envol i la seva inscripció dins una tradició poètica. Si Maïté Barcons Reniu cita la Renada Laura Portet d’"una ombra anomenada oblit" o la Simona Gay de "la lluita amb l’àngel", com també Víctor Català i Mercè Rodoreda o Maria Mercè Marçal, és perquè la seva poesia neix de l’entroncament d’aquestes dues branques històriques d’una poesia femenina. Més que citacions per a lluir-se, són unes terres poètiques en les quals s’alimenta i floreix. Coleta Planas, ella, no cita ni dedica, cosa que no vol pas dir que sigui un refús de figuració dins una filera, d’una branca o de set branques. L’autora de "Transparent" ni gira l’esquena al passat ni es descarta de l’actualitat, ho confirmen els temes que evoca o les qüestions que planteja amb connotacions de consciència política i de responsabilitat humanista. (Consciència i responsabilitat quan la seva poesia es centra sobre La Retirada" o "Vallmanya" i dona figura poètica als deures de memòria). Unes connotacions de lucidesa i de compromís també presentes en els versos lliures de la poetessa de "Caminades", que conté un nomadisme doble : de lloc a lloc, de record a record. Coleta Planas i Maïté Barcons Reniu, dues escriptores amb benvingudes obres que es llegeixen amb felicitat tant amb veu alta que en veu baixa. Dues escriptores que no han trobat només un editor per que es pugui escoltar i propagar sinó que també els lectors trobaran prologades per autoritats. Com el poeta i novel·lista Joan Tocabens que ens ajuda a entendre el pas "De l’Alquímia dels mots a la màgia del verb" en l’obra de Coleta Planas, un pas molt adequadament il·lustrat per una fotografia de papallona a la portada del llibre, i firmada per Jaume Saïs. Com la cantant Gisela Bellsolà que subratlla la dimensió musical, sonor de "Caminades" de Maïté Barcons Reniu, la portada del qual l’il·lumina la reproducció d’una obra ("Retrat de família") del poeta i pintor Miquel Arnaudiés. Bon Nadal i no oblideu de mirar a l’interior de l’esclop !

Répondre à cet article